MANIFEST PELS DRETS I NECESSITATS INFANTOJUVENILS

MANIFEST_PELS_DRETS_I_NECESSITATS_INFANTOJUVENILS.pngMANIFEST PELS DRETS I NECESSITATS INFANTOJUVENILS

Com a professionals de la psicologia de la infància, la joventut i les famílies ens veiem en la responsabilitat deontològica d’informar de les potencials conseqüències de les mesures actuals, implementades per gestionar la crisi ocasionada per la COVID-19, sobre la salut psicosocial de la infància i l’adolescència. Segons l’Organització Mundial de la Salut, la salut és l’estat complet de benestar físic, mental i social, no només l’absència de malalties. 

La situació actual global pot ser viscuda amb estrès psicosocial per part d’infants i joves, cosa que pot promoure respostes resilients (superació de les adversitats) o traumàtiques (desconnexió de la pròpia vivència en sentir que els recursos d’afrontament dels quals es disposa són inferiors als que la situació requereix per superar-la). La resposta a situacions potencialment estressants depèn de diverses variables: característiques de l’esdeveniment, la vivència d’aquest, la salut mental prèvia de l’infant o jove, la seva edat, la resposta emocional de les persones adultes que el/la cuiden i l’acompanyament emocional que rebin per part de les persones referents. 

Valorem que l’impacte psicològic de les mesures per evitar contagis pot representar un element estressor afegit a la complexitat de la situació actual i, en certs casos, pot arribar a actuar en detriment a la resposta de resiliència per afrontar l'estrès. A llarg termini pot derivar en la incidència de malalties, no només mentals, sinó físiques. En aquest context, assegurar que les necessitats infantojuvenils psicològiques estiguin cobertes és un factor de protecció i prevenció pel desenvolupament sa de la personalitat, per afavorir la salut integral en l’adultesa.

Per exemple, una necessitat bàsica de les etapes infantils i juvenils és veure la cara completa de les persones amb qui s’interactua. El 90% del missatge en l’intercanvi comunicatiu en la infància és no verbal. Veure el rostre de l’altra persona és necessari per poder-se regular emocionalment, desenvolupar l’empatia, desenvolupar habilitats socials, adquirir el llenguatge i mantenir un nivell d’equilibri mental, per sobre d’un estat d’alerta derivat de la manca d’accés a una informació bàsica pel benestar i pel desenvolupament. Segons estudis diversos en la història de la psicologia, està demostrat que el contacte i la socialització són també necessitats bàsiques pel creixement evolutiu i per la sensació de seguretat, en tant que són inherents a la nostra espècie com a éssers gregaris. 

Sabem, segons un estudi publicat per l’Hospital Sant Joan de Déu, que 1 de cada 4 infants-joves confinats han presentat signes d’ansietat/depressió. Aquests símptomes, en interacció amb les mesures aplicades de forma sostinguda en el temps (ús de mascareta, distància física, rentat repetitiu de mans, aïllament social, etc.) i amb les variables de risc esmentades més amunt, poden generar efectes psicosocials alarmants en diferents graus d’intensitat i gravetat, com ara:  

  • Afectar el desenvolupament de la seguretat bàsica, donant lloc a la por, l’angoixa, l’obsessió i la inhibició.
  • Interferir en la construcció de l’autoestima, donant lloc a la inhibició de les potencialitats.
  • Interferir en la construcció de la personalitat, donant lloc a la dissociació o desconnexió.
  • Afectar la regulació emocional, donant lloc a alteracions de l’estat d’ànim i respostes impulsives.
  • Accentuar les dificultats respiratòries, que afecten la salut fisiològica i la gestió de les emocions.
  • Interferir en el desenvolupament de l’empatia, la comunicació i els hàbits interpersonals, donant lloc a aïllament, conductes evitatives i trastorns adaptatius.
  • Afectar la sensació de benestar, donant lloc a la sensació de culpabilitat i amenaça generalitzades.
  • Interferir en l’autonomia, la iniciativa, la interdependència i la llibertat d’acció, donant lloc a la dependència, la submissió, el dubte i la vergonya.
  • Fomentar la distorsió del propi autoconcepte.
  • Alimentar el sentiment d’exclusió i estigmatització.
  • Augmentar la segregació de l’alumnat amb diversitat funcional.
  • Potenciar les dificultats d’aprenentatge.
  • Fomentar l’aparició de simptomatologia pròpia de quadres d’estrès infantojuvenil.

Les condicions anteriors són factors de risc a nivell neuropsicològic i desencadenen la producció de cortisol -hormona de l’estrès- que prepara el sistema nerviós per afrontar una amenaça o situació traumàtica (lluita, fugida o paràlisi), en detriment de l’oxitocina -hormona del contacte humà-, la serotonina -hormona de la felicitat- i la dopamina -hormona del plaer. Si aquestes condicions neurofisiològiques es mantenen, a mig o a llarg termini, poden generar un desequilibri neurofisiològic amb repercusions psicosocials. Això pot significar que el sistema nerviós quedi ressentit en la seva capacitat d’auto-regulació i afectar altres sistemes com l’endocrí o l'immunitari, deprimint la seva funció de protegir l’organisme envers possibles desafiaments quotidians. 

Diversos estudis avaluen el risc de les repercussions psicosocials en la població infantil i juvenil d'altres pandèmies recents d'ordre mundial (la grip A 2009 o l'epidèmia de SARS de 2002 i 2003). El 30% dels i les joves amb exposició a una epidèmia i les mesures preses per controlar-la desenvolupen símptomes de Trastorn per Estrès Post-Traumàtic. En infants i joves en situació de quarantena, les puntuacions reflecteixen una major gravetat del trastorn, en què augmenta la simptomatologia clínica greu, com l’ansietat, la depressió o fins i tot el risc de suïcidi.

D’altra banda, nombroses fonts mèdiques i científiques contrastades apunten la baixa o inexistent capacitat transmissora de la COVID-19 en infants menors de 17 anys, especialment en infants asimptomàtics (investigacions realitzades a Sant Joan de Déu i Vall d’Hebron). 

És per totes aquestes raons que ens posem al servei i al costat de la comunitat educativa i de les famílies. Valorem que aquests col·lectius estan assumint molta responsabilitat i un suport deficitari en la cura de la infància i la joventut. 

Recordem que les mesures implementades no només poden estar desatenent les necessitats de la infància i l’adolescència, sinó que suposen una vulneració de drets fonamentals, com el dret a la dignitat i a l’expressió lliure, i atempten contra la seva integritat moral, segons es descriu a la Llei 14/2010 dels Drets i oportunitats en la Infància i Adolescència, de la Generalitat de Catalunya, la Convenció sobre els drets de l’infant (Nacions Unides, 1989) i la Declaració Universal dels Drets de l’Infant (Assemblea General Nacions Unides (1959) i la Llei Orgànica del Codi Penal (BOE 24 de novembre de 1995).

Així doncs, reclamem que la implementació de les mesures tingui en compte de manera sòlida dites necessitats i drets infantojuvenils.

Reclamem que es busquin alternatives per preservar la salut mental en la infància i l’adolescència, de manera que aquesta i la salut física siguin compatibles.

Per això, demanem:   

Abstenir-se d’usar la mascareta al grup bombolla, als espais exteriors i en tot el centre educatiu.

Abstenir-se de mantenir la distància de seguretat al grup bombolla, en espais exteriors, i en tot el centre educatiu.

Dotar al professorat de mascaretes transparents per a l’àmbit escolar.

Oferir espais terapèutics, per al professorat i l’alumnat, d’elaboració psicològica de les emocions traumàtiques viscudes durant el confinament. 

Oferir més suport psicològic subvencionat a les famílies, infants i docents que ho requereixin.

Involucrar tota mena de professionals de la infància en les decisions polítiques sobre la gestió de la crisi actual.

Dotar de més espais públics i exteriors destinats a la infància per reduir el temps a l’interior, sobretot en els centres educatius.

Incloure més contacte amb la natura al currículum educatiu (la natura promou la consciència d’un/a mateix/a i de l’entorn, i estimula habilitats com la creativitat, l’autodisciplina, la concentració, la resolució de problemes, la cooperació, la flexibilitat, la psicomotricitat, la sensorialitat, i la intel·ligència emocional, a més d’atenuar l'estrès, l’ansietat i la depressió).

 

Autores del text:

Lara Terradas Campanario, psicòloga (núm. col·legiada 15613)

Gus Bas Planas, psicòleg (núm. col·legiat 12239)

Tamara Depares, filòsofa i psicoterapeuta

Cristina Salvia Farré, psicòloga (núm. col·legiada 16367)

 

Descarrega’t aquí el manifest amb els enllaços que hem utilitzat. 

MOLT IMPORTANT! Recorda que per a que sigui vàlida la teva signatura has de validar-la a través del correu que s'envia automàticament des de la plataforma peticiones.net.

Firmar esta petición

Al firmar, acepto que Manifest 20.21 podrá ver toda la información que proporciono en este formulario.

No mostraremos la dirección de correo electrónico públicamente en línea.

No mostraremos la dirección de correo electrónico públicamente en línea.

No mostraremos esta información públicamente en línea.

No mostraremos esta información públicamente en línea.


Doy mi consentimiento para procesar la información que proporciono en este formulario para los siguientes fines:




Publicidad de pago

Haremos difusión de esta petición a 3000 personas.

Más información...